"Per fare un ritratto di un leone" és un documental on es pot veure com un grup reduït d'estudiants desenvolupen un projecte artístic.
Després de veure el vídeo hi ha certs aspectes que em van cridar l'atenció.
El primer va ser la manera d'introduir el projecte. En el cas del vídeo apareix un "animal" mentre l'alumnat està dinant. Pensar en idees creatives que captin l'atenció dels alumnes em sembla una molt bona idea i introduir un tema fugint del típic vídeo també. M'agradaria destacar el fet de començar a introduir el projecte en un espai diferent del qual poden estar acostumats, és a dir, en comptes d'iniciar el projecte al temps dedicat a visual i plàstica fer-ho a l'hora de dinar. Fer-ho així provoca moltes emocions en l'alumnat que posteriorment ens poden sevir, com a mestres, a estirar del fil a l'hora de posar-nos a treballar.
El segon va ser la fase 1. d'experiència sensorial. Per poder començar a treballar els alumnes fan dues sortides a una plaça on hi ha una estàtua. El primer cop que hi van és dia de mercat. Creen experiències i es relacionen amb l'entorn. Van al seu aire, cosa que avui dia costaria de creure. Exploren l'estàtua a partir del seu propi cos creant relacions de mesura i de volum. El segon dia tornen però ja no hi ha aglomeració de gent i per tant poden començar a treballar.
El tercer va ser la manera de treballar. Com la mestra ensenya els alumnes a mirar i a seleccionar. Així dit pot semblar un aspecte molt difícil de fer, ensenyar a mirar, però la mestra utilitza una càmera on els alumnes poden escollir allò que més els interessa i eduquen la seva mirada. A banda d'això els alumnes treballen de moltes altres maneres (2. Exploració de materials), ja que dibuixen, creen motlles i copien l'obra que projecte l'estàtua a terra. Crec que és molt important remarcar la importància de deixar els alumnes escollir els punts de vista des dels quals volen dibuixar, ja que sempre estaran molt més motivats si ells poden escollir i no és la mestra qui ho imposa.
El quart aspecte és la manera com mesuren. Moltes vegades intentem imposar a l'alumnat una manera de fer les coses quan en realitat es pot arribar al mateix lloc per molts camins. Com he dit abans el descobriment a partir del propi cos és important i facilita la comprensió, ja que el referent que busquen són ells mateixos. En el vídeo podem veure com mesuren primer amb pams i després ho traspassen a la cinta mètrica.
El cinquè aspecte que hem va cridar l'atenció va ser com els alumnes es documentaven per poder realitzar les diferents representacions. Tenien a la seva disposició còmics, llibres, revistes, vídeos... D'aquesta manera tenen més referents que els que van descobrir en la fase d'exploració sensorial. Que l'escola tingui tot tipus de materials perquè els alumnes puguin dur a terme investigacions o recerques sobre un tema que els interessa o que estan treballant és un punt a favor. D'aquesta manera no es posen límits al saber.
El sisè aspecte va ser comprovar que no tothom fa el mateix (3. Faig). Actualment a les escoles això cada cop es fa més. Els racons han permès més diversitat de produccions i ritmes d'aprenentatge però alhora aconsegueixen que tothom acabi treballant-ho tot, ja que tots els alumnes passen per tots els racons al final del projecte.
El setè aspecte que em va cridar especialment l'atenció va ser el taller on treballen. En aquest espai els alumnes tenen al seu abast tot allò que puguin necessitar sense restriccions. Aquest fet permet una autonomia a l'hora de treballar i no anar depenent del mestre cada cop que vulguis escollir un nou rumb en el desenvolupament del teu projecte. Tot i això, per poder dur-ho a terme, cal educar els nens i nenes en el respecte i l'ordre dels materials. L'ordre és molt important, els alumnes que estan fent fang no estan al costat dels que estan pintant. Tot ha de tenir el seu espai i tothom ha de respectar-ho. També cal remarcar que en el vídeo els alumnes treballen drets. Com tots els estudiants han de moure's per l'espai estar drets els permet tenir un millor accés a qualsevol cosa que necessitin. Alhora també disposen de més espai dins el taller. Per últim, les parets del taller estan totes decorades i els alumnes des del primer dia poden veure les relacions de colors. Tenen al seu abast coneixements que, per programació, no tocarien però que els hi poden ser molt útils per poder realitzar els projectes.
Un cop acabat el projecte exposen els resultats ( 4. Discurs plàstic).
Tot sona molt maco i potser, fins i tot, fàcil de dur a terme si hi ha iniciativa però per acabar m'agradaria veure i valorar les diferències entre les possibilitats de desenvolupar un projecte com el que es veu reflectit en el vídeo en una escola actual d'aquí a un nivell de primària.
Per poder establir una relació basada en l'experiència i el meu coneixement utilitzaré com a base de l'escola actual la meva escola de pràctiques d'aquest any.
ESCOLA VÍDEO / ESCOLA ACTUAL
1. Quantitat d'alumnat: 10 alumnes aprox. / 28 alumnes
2. Taller (espai): Sala dedicada exclusivament per visual i plàstica / dins de l'aula ordinària
3. Disposició de material: accés a tot tipus de material incloent-hi llenç / material restant del qual es va demanar per comanda a principi de curs
4. Sortides: dues sortides on l'alumnat pot anar al seu aire / sortides programades
5. Temporalitat: 40 sessions / dues sessions
Tenint en compte aquestes diferències podem veure que potser seria una mica difícil desenvolupar un treball semblant al que s'ha descrit durant l'entrada. De totes maneres res és impossible i sempre hi ha solucions si hi ha motivació i esforç per tirar els projectes endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario