RECORREGUT / ESPAI

Com plasmar un sentiment en un paper?

Seure i pensar, sense presses, en el que sents en un determinat espai pot ser una bona manera de començar a entendre les idees i sentiments que experimentes.

Com fugir de les idees preconcebudes de la simbologia del color i no caure en tòpics?

Gairebé no tenim temps per parar i pensar. Al no fer-ho ens costa més expressar-nos. Al reflexionar creem unes idees que s'entrelliguen amb d'altres que ja havíem creat amb anterioritat i adquirim nous coneixements.

Expressar aquests coneixements en un full sense caure en figuracions és difícil perquè des de petits hem estat acostumats a la figuració.

La psicòloga emocional Ciara Molina parla sobre el tema en un article que podeu trobar en aquest enllaç i relaciona els colors amb diferents emocions. Ella defensa que:

" Cada color tiene un significado en nuestro subconsciente, a él le asociamos toda una serie de virtudes y valores que tienden a ir de la mano de la cultura en la que vivimos. Por ejemplo, mientras que en España el amarillo en ciertos ámbitos se considera un color de superstición, en Perú es el color con el que reciben la llegada del nuevo año para que éste les sea más próspero."

Crec que és important remarcar l'afirmació que a cada indret el mateix color pot significar coses diferents. En les aules d'avui en dia podem trobar alumnes de gairebé tots els llocs del món i, per tant, alumnes que interpreten un mateix color de maneres diferents.

Sabent això crec que tots hem de tenir en compte que a l'hora de pintar qualsevol cosa no hem de tenir unes idees preestablertes i hem d'aprendre a ser flexibles, ja que, potser pel que nosaltres és clarament un element groc, un alumne el considera blau.

Un exemple clar d'això és una anècdota que la nostra mestrea explica a classe. 

Una mestra va manar als seus alumnes pintar un ase i un dels alumnes el va pintar de color blau. 

Després del que heu llegit fins ara, com creieu que reaccionaríeu vosaltres o com hauríeu de reaccionar enfront una situació com aquesta?

Com d'escriure conceptes com la natura sense fer plantes?

Com representar edificis sense utilitzar el gris?

I l'amistat sense dibuixar persones?

En una societat on tot està pautat, basat en exemples i mecanitzat, sortir-se dels motlles a la primera és gairebé impossible i s'ha d'anar treballant a poc a poc. En les imatges anteriors heu pogut veure la meva feina tractant de sortir-me de la figuració. Era el primer cop que realitzava un treball d'aquest tipus i, com podeu veure, no crec que ho hagi fet del tot bé. És molt difícil. Al fer-ho em vaig adonar de la importància de tractar-ho des de petit, ja que, potser, si durant la meva educació hagués treballat més d'aquesta manera, la feina que heu vist, hauria estat molt millor.

Mentre debatíem sobre aquest tema a l'aula vam derivar cap a les idees preconcebudes que té la societat i els problemes actuals de l'educació a causa del poc reconeixement que rep ser mestre. També vam parlar dels constants canvis en les lleis d'educació. A continuació analitzaré breument les principals diferències en l'àmbit de l'educació artística pel que fa a la llei LOGSE i a la llei LOE.

Abans de la LOGSE l'educació artística era anomenada Expressió plàstica. Aquest petit canvi de nom en veritat és remarcable, ja que, el segon terme tenia un àmbit més reduït i prescindia de la part artística de l'educació. En veure com està definida a la LOE podem veure un altre gran canvi, ja que aquesta llei diu:

“sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas áreas de la etapa, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas”

Fins a quin punt sabem de quina comunicació es tracta? S'elimina la part artística? És la plàstica un llenguatge?

No se la resposta a aquestes preguntes però, entre les competències bàsiques veiem la competència cultural i artística, tot i que no sabem fins a on abraça.

En conclusió, crec que és important que la llei reflecteixi clarament l'educació visual i plàstica o expressió plàstica i que potencií el seu ús. És primordial aprendre a expressar-se. També crec que des de petits els alumnes han d'aprendre a treballar amb molts tipus de materials i fugir de típics tòpics per poder expandir-se el màxim possible.